El Parlament ha rebutjat aquest dimarts instar el Govern a mantenir el requisit del català en els procediments selectius d'accés a la funció pública.
Així ha resultat de la votació, durant el ple de la Cambra, de la moció presentada pel Grup Parlamentari Socialista relativa a la política general en matèria de funció pública que, amb tot, ha sortit aprovada parcialment.
En detall, s'ha rebutjat el punt que demanava mantenir el requisit del català, però s'ha acceptat, amb esmena del PP, instar el Govern a convocar tan ràpid com sigui possible la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics per a calendarizar i desenvolupar els acords pactats i aconseguits en el marc de la negociació col·lectiva.
Així mateix, s'ha donat llum verda a demanar a l'Executiu balear que respecti la negociació col·lectiva i compleixi els acords en matèria d'ocupació, laborals i salarials, i que mantengui la taxa de temporalitat en la funció pública per sota del vuit per cent.
També se sol·licita al Govern, a través d'aquesta moció, que nomeni tan ràpid com sigui possible els membres de la Inspecció de Serveis Generals per garantir els canals interns de denúncies entre el funcionariat i establir el circuit de comunicació. En aquest darrer punt també s'ha introduït esmena del PP.
Per contra, s'han rebutjat els tres punts restants que contemplava la iniciativa, pels quals s'instava el Govern a complir el decret del 2022 de mesures urgents per a reduir la temporalitat, iniciar nous sistemes de progressió vertical o convocar de manera imminent la convocatòria ordinària de carrera professional de l'any 2024 i que, mentre no sigui oberta i permanent, es comprometi a publicar-la al primer Butlletí de cada any.
Intervencions dels grups
La primera a intervenir ha estat la diputada del PSIB Sílvia Cano, qui ha defensat el contingut de la moció que presenta el seu grup.
Segons ha justificat, entre les qüestions que susciten «preocupació» a la societat civil hi ha «el català a la funció pública, la rebaixa del requisit del català a la sanitat o la segregació lingüística als centres educatius».
Tot seguit, la diputada del PP Cristina Gil ha defensat la seva esmena per a, en lloc de demanar mantenir el requisit del català, instar el Govern a fer conciliable, per una banda, «que el desconeixement de la llengua catalana no penalitzi la funció pública i, per una altra, que el ciutadà es pugui adreçar a l'Administració en qualsevol de les llengües oficials».
Des de MÉS per Mallorca, el diputat Ferran Rosa ha defensat el dret del ciutadà a ser atès en català i, per això, ha criticat la proposta que «no penalitzi el desconeixement del català». «El que està dient és que el català no sigui ni un mèrit», ha censurat el diputat, lamentant que el PP «ha cedit completament als seus socis».
La darrera a intervenir ha estat la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez, qui ha remarcat que el Govern té l'obligació de complir amb l'Estatut d'Autonomia i, per tant, ha de garantir la promoció del català i l'impuls del seu ús social.
