Bialet Massé: el municipi i l’Informe

A la província de Córdoba hi trobem el municipi de Bialet Massé, el qual pren el nom del reconegut metge i advocat català, artífex, entre d’altres, del primer gran embassament d'Amèrica Llatina o del curiós i capdal informe amb el seu nom que després.

Joan Bialet Massé (Mataró, 1846 - Buenos Aires, 1907) va ser un metge català llicenciat i doctor en medicina que, el 1873, va emigrar a l’Argentina. Aquí va esdevenir professor de medicina legal i es va llicenciar en dret. Paral·lelament, hi va esdevinde el principal promotor de La Primera Argentina, una empresa de calç i ciment artificials, i va posar en marxa un gran embassament a l'Alto Valle del riu Primero, pensant en el regadiu i en la generació d'hidroelectricitat. En la construcció d'aquesta gran obra de 35 m d'alçada hi treballaran més de 7.000 operaris. El dic de Sant Roc serà l'origen del major llac artificial d'Amèrica Llatina (1.700 ha de superfície) i, amb 2.000 km de sèquies, permetrà transformar en regadiu unes 40.000 hectàrees. Pel que fa al món de l’educació i el dret, Bialet Massé va ajudar a impulsar la Ley 1420 de 1883. Amb aquesta llei, la República Argentina esdevenia un país de referència pel que fa a l’educació pública, d'ensenyament comú, obligatori, gratuït i laic.

En aquest cas, de les diverses fonts d’informació trobades arran de buscar l’origen del municipi homònim, hem decidit estirar del fil a partir de la informació que ja ens dóna mastegada el professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Roca, en una entrada titulada «L’Informe de Bialet Massé», publicada el 7 de juny de 2015 a El Punt Avui. I és que l’informe donaria per a tractar multitud de temes, des de temes econòmics i de drets laborals i socials, fins a polítics, culturals o ètnics.

Al voltant del 1904, el govern del president argentí (i descendent de catalans) Julio Argentino Roca li va encarregar a Bialet Massé la confecció d’un informe general detallat sobre les condicions de vida i de treball dels obrers d’arreu de la jove República Argentina. L’informe seria la base científica sobre la qual construir la primera legislació laboral del país. El títol del llibre, publicat el 1904, va ser «Informe sobre el estado de las clases obreras en el interior de la República Argentina», conegut més popularment com a «Informe Bialet Massé».

El llibre de Bialet Massé explica la presència tant de tipus de treballs industrials i agrícoles, com d’ètnies humanes distintes (indis, criolls i forasters) entre d’altres termes que criden molt l’atenció del lector del 2024. Tracta qüestions com ara les dones treballadores i els infants treballadors i recomanacions com la de la jornada de 8 hores, els dies de descans o la no autorització al treball dels menors de 14 anys, entre d’altres. Però la majoria d’aquestes idees o propostes no varen ser acceptades per gairebé ningú aleshores, i caldrien encara molts anys més perquè tant l’Argentina com la resta del món les acceptessin.

Al pròleg del primer volum de l’edició digitalitzada el 2010 de l’Informe, el Ministre de Treball, Oscar Cuartango, dedica unes línies a descriure el lligam de Bialet Massé amb Catalunya: «És impossible en poques línies reflexionar sobre la vida i l'obra de l'autor, català de naixement cap a l'any 1846 i decididament Argentí per opció i adopció des dels seus 27 anys de vida, tot i que mai no va voler perdre la seva ciutadania d'origen, extrem aquest que li va impossibilitar d’exercir el càrrec de rector de la Universitat Nacional de La Plata, a comanda del mateix Joaquín V. González el 1905».

L'»Informe sobre el Estado de las Clases Obreras Argentinas», de Joan Bialet Massé, va ser publicat a Buenos Aires el 30 d’abril del 1904, a la Casa Editora Adolf Grau. Actualment, tot i que ens han arribat diverses edicions, a Internet se’n pot trobar la versió digitalitzada. Aquí podeu descarregar la primera part de l’Informe en PDF. (https://www.trabajo.gba.gov.ar/informacion/Publicaciones%20P%C3%A1gina/Volumen1%20Bialet%20Mass%C3%A9.pdf)

La darrera dada relacionada amb aquest nom que hem trobat té data del 7 de juliol del 2022, amb l’«Acte de signatura agermanament Bialet Massé», entre el municipi argentí i el municipi català d’Argentona.

Actualment, al 2023, els agermanaments entre municipis catalans i argentins suposen un dels principals lligams, alhora que un dels principals moviments d’intercanvi i ajuda mútua, no només en moments de necessitat, sinó també pel que fa al creixement de les seves respectives comunitats amb mà d’obra formada quan tant un poble com l’altre ho han necesitat. Així, a banda d’Argentona, també hi trobam, per exemple, els casos de l’agermanament de la localitat de Josa i Tuixent (Lleida) amb San Carlos de Bolívar (Buenos Aires); el de la ciutat de Reus (Tarragona) amb Bahía Blanca (Buenos Aires), o el de Xerta (Tarragona) amb Coronel Charlone (Buenos Aires).

El barri bonaerenc de Montserrat

Si bé hi ha documents que confirmen la presència de famílies catalanes a l’Argentina a principis del segle XVIII, és a partir del anys 70 que es tenen moltes referències de l’allau migratori català, essent el barri de Montserrat, de Buenos Aires, un del principals barris receptors.

Fa 270 anys, el 25 de maig de 1754, es varen iniciar les obres de l’església parroquial de Nostra Senyora de Montserrat, la qual s’inauguraria tres anys més tard, el 1757, gràcies a la tasca de nombrosos catalans agrupats a la capital argentina, també, en forma de cofraria cristiana. Aquesta església i cementeri, amb el pas del temps, esdevindrien l’embrió d’una comunitat, d’un barri, que encara perdura a dia d’avui.

A la web de l’Institut Nacional d’Història també hem trobat l’article «Quan a l’Argentina es parlava català», de Marc Pons per a El Nacional.cat, on explica que «el granger català Joan Pere Serra iniciava la construcció d’un petit temple religiós que seria dedicat a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Aquell temple -conclòs el 1770 i reformat el 1869- es convertiria en el nucli d’un barri anomenat Montserrat que, entre 1750 i 1820, concentraria la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’establirien a Montserrat, un barri que, en la seva plenitud, concentraria uns 10.000 residents (un 15% de la població de la ciutat). I durant quasi un segle, Montserrat seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà.» A finals del XVIII, Montserrat era un barri dedicat a les exportacions i importacions, amb comerciants i venedors, tots ells pràcticament catalans en exclusiva.

D’aquella primera cofraria, se’n podem destacar els noms de Pere Serra (Barcelona), Marià Creu (Barcelona), Joan Molas (Barcelona), Manuel Miró (Barcelona), Miquel Corvera (Figueres), Francesc Guasch (Valls) i Francesc Coll (Torredembarra).

Es pot conèixer més i millor sobre el cas de la ciutat de Montserrat gràcies al reportatge titulat «Catalans a l’Argentina», del programa D’aquíd’allà, de TV3, i que està disponible a la plataforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Fonts i enllaços:

• 'Quan a l’Argentina es parlava català', de Marc Pons, per a El Nacional.cat (16/05/2021) https://www.inh.cat/blog/Quan-a-Argentina-es-parlava-catala

• 'Catalans a l’Argentina', del programa D’aquíd’allà, de TV3 https://www.ccma.cat/3cat/catalans-de-largentina/video/3734890/

• 'L’Informe de Bialet Massé', de Gabriel Roca, per a El Punt Avui (07/06/2015) https://www.elpuntavui.cat/article/863572-linforme-de-bialet-masse.html

• 'Informe Bialet Massé', de Joan Bialet Massé https://www.trabajo.gba.gov.ar/informacion/Publicaciones%20P%C3%A1gina/Volumen1%20Bialet%20Mass%C3%A9.pdf

• 'Acte de signatura agermanament Bialet Massé' - argentona.cat (07/07/2022) https://argentona.cat/document.php?id=52030

• 'Montserrat, el barri català del Buenos Aires colonial', de Marc Pons, per a El Nacional.cat (25/05/2017) https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-montserrat-barri-catala-buenos-aires_160740_102.html

• Wikipedia per als agermanaments https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27agermanaments_de_municipis_catalans