lluvia ligera
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
17°

L’Argentina catalanoparlant: el cas de les Illes Balears (2/2)

  • Alguns dels argentins de les Balears més il·lustres

Continuant amb l’impacte migratori balear a l’Argentina, entre els intel·lectuals republicans que hi trobam a les fonts consultades hi trobam l’escriptor, editorialista i periodista mallorquí Joan Torrendell Escalas (Palma, 1869), el qual, tot i ser mallorquí, va destacar dins la causa catalana a l’exterior.

Arribats a l’esclat de la segona República espanyola l’any 1931, i l’aposta catalana per la creació d’una República catalana, la qüestió territorial va passar a ser un dels pilars fonamentals que varen acompanyar els migrants provinents de Catalunya a l’Argentina. La qüestió territorial sempre fou un dels temes principals pel al catalanisme organitzat, essent també un dels principals elements cohesionadors dels migrants catalans a l’exterior. Però, això sí, amb la seva corresponent divisió interna entre els partidaris d’una Catalunya independent i els partidaris d’una Catalunya autonomista. Una divisió que s’allargaria en el temps i s’estendria a també a l’exterior, amb la unificació d’organitzacions i el replegament provocat per la victòria del franquisme a l’Estat espanyol.

Torrandell fou gran promotor de la idea d’Estat federalista, per la qual cosa es va convertir en el principal exponent d’aquest pensament per a les institucions no només catalanes, sinó també valencianes i illenques, establertes a l’Argentina.

L’activitat solidària que es realitzava a les organitzacions creades pels migrants provinents de les Illes Balears (tal com hem comentat anteriorment a l’entrada d’aquesta sèrie) va haver d’anar una passa més enllà a partir del 1936, en el moment que Manuel Azaña va convocar tots els espanyols residents a l'estranger compresos amb la República, perquè tornessin a l’Estat espanyol per tal d’incorporar-se a les milícies de l'Exèrcit Lleial o Exèrcit Popular. També a la tesi de Saul Luis Casas hi trobem les declaracions d’un testimoni illenc: "Així que immediatament a l'Ambaixada i el Consolat d'Espanya a Buenos Aires van començar a desfilar joves espanyols en edat militar disposats a complir amb la crida a repatriar-se efectuada pel govern Espanyol del Front Popular...". Per a tal finalitat, es va crear l’organització del Centre pro-Repatriació d'Espanyols Republicans, del qual en destac la figura d’un altre membre del Centro Balear: Benito Burguera. Del ja comentat barri de Boedo, era un conegut militant sindicalista, comunista sense afiliació i participant del Comitè Sindical Antifeixista.

Referint-se a les activitats del Centre de Repatriació, recorda Burguera: "...Tots els dies de la setmana les seves instal·lacions eren un formiguer d'homes i dones espanyols i simpatitzants immersos en activitats que moltes vegades es bolcaven als carrers, amb flors i guardes mitjançant , tant als col·lectius i les seves parades ia l'interior dels bars i confiteries, on mai van collir un rebuig o incident...". Així, a partir de recollides de recursos econòmics s’aconseguia enviar voluntaris cap a l’Estat espanyol. Explica, amb un exemple Burguera també: "...el nostre vincle amb l'ajuda era a través del Comitè de París que presidia la filla de Madame Courie. Enviàvem la gent i teníem cartes que deien si havien arribat, o on s’havien incorporat. Un cop vam enviar dues infermeres i van avisar que havien arribat…"

L'activitat del Centre de Repatriació va continuar amb dificultats: persecució policial, desnonament violent d'actes públics… Tot i això, hi varen continuar amb les activitats de solidaritat fins a principis dels 40. Finalment, les activitats del Centre de Repatriació varen ser prohibides i els seus dirigents, entre ells Burguera, enviats temporalment a la Cárcel de Devoto. La situació va canviar i, finalment, l'ambaixada espanyola va passar a estar completament controlada pel franquisme.

Tot i el compromís de Burguera amb el conjunt d’entitats i sindicats, també se’n conserven unes declaracions que, alhora que explica el pacifisme i bon tracte que hi havia entre les diverses entitats balears abans de la unificació, critica també la manca de vertent ideològica de Mallorca Nova:

«...Els sabaters vivien per aquí, llavors Boedo era el lloc de reunió. L’any 20 alguns obrers es revolten i es forma La Protectora; després el Centre Balear, que tenia la seva seu al carrer San Juan, es va mudar aquí (actual direcció) i al davant hi havia el local de La Protectora, hi havia ressentiment entre tots dos, però mai no va passar res. Entenc que l'ajuda a Espanya va ser el punt de partida per a la

unificació del Centre a Casa Balear. Almenys Mallorca Nova va ajudar a la unificació… (i això) ja és un mèrit…»

De Benet Burguera Amengual també en tenim actualment alguna notícia gràcies als periòdics concerts que realitza el «coro Benito Burguera», el qual va realitzar una trobada d’illencs a la capital argentina per tal de celebrar l’aniversari de l’autonomia balear el Primer de Març de 2010.

  • El cas de Goyena

Per a acabar amb aquest modest recull de dades sobre els catalanoparlants de les balears a l’Argentina, caldria esmentar el cas de la localitat de Goyena, la qual, tot i estar a la província de Buenos Aires, es troba a més de 600 quilòmetres d’aquesta i el seu aïllament ha tingut una gran importància a l’hora de conservar certes característiques.

Goyena va ser fundat el 2 d’abril de 1902 per un grup de migrants provinents de Son Servera (Mallorca), constant els noms de José Marfil i Francisco Oliver com a primers fundadors.

Actualment les localitats de Son Servera i de Goyena es troben agermanades i realitzen activitats de contacte permanent. A Goyena encara s’hi pot escoltat català i es manté la tradició d’elaborar ensaïmades, una tasca que es troba en procés de promoció, tal com han explicat les autoritats locals arran del 120 aniversari de Goyena, celebrat el 2022.

Fonts i enllaços:

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís Barceló i Molas, fa devers d'un mes
Gràcies una vegada més per la feina que heu desplegat sobre aquests successos.
Jo li he enviat tots els articles aun familiar de quinta generació que vingué fa un any per recollir dades per l'arbre genealògic de la família.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente